Anem Venim Marxem

1. NOTÍCIA:

2. SÓM MÉS NOIS O MÉS NOIES:

POBLACIÓ A TARRAGONA

Jo he fet el gràfic d'aquests dos anys (2012-2024) perquè jo vaig néixer el 2012 i la data més actual és l'any 2024. Jo he flipat en veure que neixin tanta gent en un any. 

En total el 2012 van néixer 133.954 i al 2024 van néixer 141.151, al 2024 van néixer  7.197 més que 12 anys enrere a Tarragona. 😲 

La veritat és que sempre m'han semblat interessants aquests percentatges, però mai he tingut les ganes, el temps o simplement no m'hen enrecordava de buscar-ho, però la veritat és que els percentatges estan creixent i això vol dir que hi ha més dependència.

POBLACIÓ A CATALUNYA

Aquesta és la població a tota Catalunya tant nois com noies la veritat és que hi ha molta més població de la que em pensava a Catalunya. Personalment, crec que cada vegada la gent té menys fills i deixen poca dependència la veritat és que l'economia Espanya és difícil tenir fills perquè la pujada de preus és impressionant. En canvi, a altres països sí que es fomenta tenir fills per les ajudes que donen cara les famílies.

POBLACIÓ A L'ESCOLA CAMPCLAR

(On treballa ma mare)

Gràcies a ma mare he pogut traure aquestes conclusions.

Sorprenentment, fins i tot en un ofici com el de mestre hi ha més noies que nois. I no és que s'aportin poc, no, no, és que hi ha el triple de noies que de nois, tant en 2015 com l'any 2025.

INDEX DE NATALITAT: 

A Catalunya:

Flipooooo! Com poc ser que neixin més nens que nenes i després hi hagi més nenes al món...                                                                                                                                   Això és el que heu hagut pensat tots, però jo ara us vinc a donar el perquè d'una manera molt fàcil.

 Per què, si neixen més nois, hi ha MÉS DONES al món (a la llarga)?

Aquí ve la part més interessant i el motiu pel qual la proporció canvia:

Els nois es moren més fàcilment: No és que siguin fràgils, però els nois tenen una mortalitat més alta a totes les edats que les noies.

De petits: Com t'he dit, són més vulnerables quan són nadons.

D'adolescents i adults: Els homes tenen, en general, més conductes de risc (accidents de cotxe, feines perilloses, guerres...) i les dones tenen un cos que resisteix millor les malalties.

Viuen més anys: La part clau és que les dones viuen molt més que els homes. A la majoria de països, l'esperança de vida d'una dona és 5 o 6 anys superior a la d'un home.

A Tarragona:

La veritat és que jo ja m'ho pensava això que les dones viuen més anys, ja que tenia una besàvia de 102 anys amb 7 fills, però es va morir no fa molt, en canvi, al meu besavi no el vaig arribar a conèixer.

MORTALITAT INFANTIL:

Què és?

La mortalitat infantil es refereix a la mort de nens i nenes des que neixen fins que compleixen una edat molt jove. Quan en parlem a nivell mundial o de sanitat, ens centrem sobretot en les morts de nadons abans de fer l'any.

Hi ha dues etapes molt sensibles:

1. Mortalitat Neonatal: Són les morts que passen durant els primers 28 dies de vida (gairebé el primer mes). La majoria de problemes es concentren aquí.

2. Mortalitat Postneonatal: Són les morts que passen des dels 28 dies fins que el nadó fa un any.

 Per què mor un nadó?

La majoria de causes que provoquen la mort infantil estan molt relacionades amb la situació de vida de les famílies i del país on neixen. Problemes al Naixement

Aquestes són les causes més comunes al món:

Prematuritat: El nadó neix molt abans de temps (massa setmanes abans de la data prevista). Com que el seu cos no està completament format, els pulmons i altres òrgans tenen dificultats per funcionar.

Complicacions en el Part: Si el part és difícil o hi ha problemes, el nadó pot patir falta d'oxigen (asfíxia) o lesions cerebrals, cosa que és molt perillosa.

Aquests és un gràfic que he trobat a una pàgina web:

I aquest és el meu:

Adeuuuuuu !!!

CENTENARIS:

Tarragona per a centenaris

He fet una llista amb unes quantes idees:

1. Fer voreres més amples i planes perquè la gent gran pugui caminar bé.

2. Posar més bancs perquè puguin descansar sovint.

3. Fer que el transport públic sigui fàcil d’utilitzar, amb rampes i espais per caminadors.

4. Tenir centres de salut i farmàcies a prop de casa.

5. Adaptar els pisos i edificis amb ascensors i barreres de suport.

6. Posar cartells grans i clars als carrers i llocs públics.

7. Fer activitats i espais perquè les persones grans no estiguin soles

GRÀFICS:

Quan miro aquest gràfic, em sorprèn molt veure tanta diferència entre homes i dones de 100 anys a Catalunya. Em crida molt l’atenció que el 83% siguin dones i només el 17% homes. Jo interpreto que això demostra que les dones acostumen a viure més anys, potser per motius de salut, d’hàbits de vida o fins i tot per diferències socials d’abans. També penso que aquesta dada és important per planificar serveis i ajudes, perquè si la majoria de persones centenàries són dones, les ciutats i les famílies ho haurien de tenir en compte.

Aquest gràfic de la gent de 100 anys a Espanya, el que em crida més l’atenció és que la majoria de persones que arriben a aquesta edat continuen sent dones, amb un 81%. Tot i així, em sembla interessant que el percentatge d’homes (19%) és una mica més alt que al gràfic de Catalunya. Això em fa pensar que, tot i que les dones segueixen vivint més temps, potser hi ha petites diferències segons la zona. En general, per mi aquest gràfic mostra clarament que l’esperança de vida femenina és més elevada i que això s’ha de tenir en compte quan es planifiquen serveis per a la gent gran.

 Vides centenaries

Sabeu qui és aquesta dona? Es diu Teresa Aran i és de Can Mingo. És una de les dones centenàries de Catalunya que han pogut explicar la seva història perquè ha viscut moltes coses al llarg de la seva vida. Ha vist com canviava el poble, la manera de viure i fins i tot la forma de treballar.

Aquesta foto és d’ella quan era jove, i com podeu veure era molt guapa. A més, tothom que la coneixia diu que també era una persona molt alegre i treballadora. M’agrada molt saber històries de persones com la Teresa, perquè ens ajuden a entendre com era la vida abans i tot el que han passat per arribar fins avui.

                                                                  Ahir i avui

Jo he triat aquest escrit: 

"NO HE TRAVESSAT MAI LA FRONTERA”

“Només he voltat una mica per Espanya, però no he travessat mai la frontera. Vaig volar un cop en avió: però només per anar i tornar de Barcelona a Múrcia. No he conduït mai, a excepció de la cadira de rodes”.

Crec que aquesta frase mostra la senzillesa de la vida de la persona i també la seva honestedat. Tot i no haver viatjat gaire ni haver fet coses que molta gent considera “importants” com volar molt o conduir, és interessant veure com valora les seves pròpies experiències, com per exemple utilitzar la cadira de rodes. Em fa pensar que no cal fer grans aventures per tenir una vida plena i que cadascú té les seves pròpies experiències importants.

L'ENTREVISTA

He decidit fer-li l’entrevista al meu iaio Manuel. La veritat és que no sé exactament per què he escollit fer-li l’entrevista a ell, però he pensat que ja he parlat alguna vegada dels meus altres iaios i d’ell no gaire, així que m’ha semblat una bona oportunitat per conèixer-lo millor. El meu iaio té 70 anys i viu al Pinell de Brai, el mateix poble on va néixer i on ha viscut gairebé tota la seva vida. La seva dona és la meva iaia Montse, que té 69 anys i que també és del Pinell de Brai. Junts van tenir dos fills: la meva mare, Mercè, i el meu padrí, Manel.

 1.Com vas triar el nom dels teus fills?

Iaio: Doncs mira, vam tenir dos fills: el Manuel i la Maria Mercè.

Jana: Com vau decidir el nom del teu fill?

Iaio: En el cas del Manuel, vam decidir el nom el mateix dia que va néixer, perquè coincidia amb el dia del seu sant. Nosaltres, però, volíem posar-li un nom en català, però en aquell moment no ens ho van permetre.

Jana: I això va tenir conseqüències més endavant?

Iaio: Sí. Quan es va fer gran, ell mateix va decidir canviar-se el nom i passar a dir-se Manel.

Jana: I pel que fa a la teva filla?

Iaio: Amb ella va ser diferent. El nom de Maria Mercè ja el teníem pensat abans que naixés. En realitat, el nom que volíem era Mercè, que és com li agrada que li diguem actualment, però com que érem una família molt creient i catòlica, vam decidir afegir-hi el nom de Maria al davant.

2. Com et castigaven quan eres petit?

Iaio: Recordo la meva infància com una etapa humil, però amb molt bons records, tot i les dificultats que hi havia tant a la família com a l’entorn. En general, em portava bastant bé.

Jana: Creus que això tenia a veure amb el teu paper dins la família?

Iaio: Sí, sobretot perquè era el germà gran. Tenia dos germans més: la meva germana Maria Teresa, que malauradament va morir fa un temps en un accident de cotxe, i el petit, en Joan Baptista.

Jana: Hi havia diferències en el comportament entre vosaltres?

Iaio: Sí. Jo era qui es portava millor, perquè tenia més responsabilitat. En canvi, el meu germà Baptista era més trapella i normalment era ell qui rebia els càstigs.

Jana: Com eren aquests càstigs?

Iaio: Mai ens van pegar, cosa que pot sorprendre per l’època. Els càstigs solien ser no deixar-nos sortir de casa o, si hi havia cinema al poble, no permetre’ns anar-hi.

 3. Tenies algun sobrenom al poble?

Iaio: Sí. Com que el Pinell de Brai és un poble petit, era molt habitual anomenar la gent pel nom de la casa. A mi em coneixien com Manuel de Ca la Minera, que era el nom de la casa on vivíem.

4. Recordes algun professor en especial?

Iaio: Sí, recordo especialment el professor Don José María Caballer Caballer.

Jana: Com funcionava l’escola en aquella època?

Iaio: No era com ara. Només tenia un professor que ens ensenyava totes les matèries, i aquest era el Don José María.

Jana: Quin record en tens?

Iaio: En tinc un molt bon record, perquè em va ensenyar tot el que sé. A més, jo era un molt bon alumne a l’escola.

  5. Com era la casa on vas créixer?

Iaio: La casa tenia uns baixos on hi havia una mula i un carro de l’època. També hi havia un sistema per facilitar l’alimentació de la mula: un sostre amb un forat per on es tiraven els aliments cap a la menjadora.

Jana: I com eren els pisos superiors?

Iaio: Al primer pis hi havia el menjador, amb una estufa on posàvem la llenya per escalfar la casa i també per cuinar. No hi havia sofàs, només una taula de fusta amb cadires. També hi havia dues habitacions: en una dormia la besàvia i, a l’altra, els avis paterns.

Jana: Qui dormia a la part de dalt?

Iaio: Al pis de dalt hi havia una sala amb poca cosa, només una calaixera que servia com a nevera per conservar i assecar els aliments. Aquesta sala comunicava amb dues habitacions, on dormíem els besavis, jo i la meva germana. No parlo del meu germà petit perquè ens portem setze anys i estem parlant de la meva infantesa.

Jana: Hi havia més espais a la casa?

Iaio: Sí, a dalt de tot hi havia una golfa on es guardava la fruita de l’hort. No hi havia lavabo; les necessitats es feien en una habitació a part.

 6. A què jugaves quan eres petit?

Iaio: La major part del temps el passàvem al carrer jugant a jocs molt típics de poble.

Jana: En recordes algun en concret?

Iaio: Sí. Un era el bolit. Hi jugàvem entre tres i sis persones. Cada un tenia un “toxo”, que era un pal. Un parava i tirava el pal petit enlaire, i els altres intentaven tocar-lo amb el pal gran per fer-lo anar més lluny. Mentrestant, es feia un “clot” a terra i, al final, s’hi pixava dins.

Jana: N’hi havia algun altre?

Iaio: Sí, el "mocadoret", que és com el joc del mocador d’ara. Un es posava al mig i els altres a cada costat. El del mig deia “mocadoret” i qui era més ràpid guanyava.

  TAXA DE FECUNDITAT

Cesc, la taxa de fecunditat és el nombre mitjà de fills que té una dona al llarg de la seva vida. Normalment es calcula comptant els fills que tenen les dones entre els 15 i els 49 anys, perquè és l’etapa en què poden tenir fills.

En canvi, la taxa de natalitat és el nombre de naixements totals que hi ha en un país durant un any, però comparat amb tota la població. Normalment es calcula per cada 1000 habitants.

La diferència principal és que la fecunditat es fixa en les dones i els fills que tenen, mentre que la natalitat parla dels naixements en general, tenint en compte tota la població, no només les dones.

2.- Hi ha fórmules per calcular-les?

Sí Cesc, jo crec que sí perquè aquestes dades no són opinions, sinó que són estadístiques que es calculen amb números.

Per exemple:

• La taxa de natalitat es pot calcular dividint els naixements totals entre la població total i multiplicant per 1000.

• I la taxa de fecunditat es calcula mirant quants fills tenen les dones en edat fèrtil.

Crec que aquestes fórmules serveixen perquè així es poden comparar països diferents i veure si un país està tenint molts nens o no.

3.- Tots els països tenen la mateixa taxa de fecunditat?

No Cesc, en tots els països no és igual, perquè depèn molt de la situació del país i de com viu la gent.

Per exemple, depèn de:

• si el país és ric o pobre

• si la gent té feina estable

• si els pisos són cars

• si la gent pot estudiar molts anys

• si hi ha accés a anticonceptius

• i també de la cultura o la religió

Al mapa normalment es veu que a països d’Àfrica la taxa de fecunditat és molt alta perquè les famílies solen tenir més fills. En canvi, a Europa o a països com Japó, la taxa és baixa perquè la gent normalment té pocs fills i els té més tard.

4.- Per què només hi ha grups d’edat dels 15 als 49 anys?

Cesc, només hi ha grups d’edat dels 15 als 49 anys perquè és el període en què una dona biològicament pot tenir fills.

Abans dels 15 anys és molt poc habitual i és molt perillós, i després dels 49 ja és molt difícil quedar-se embarassada.

 Mirant el 2024, la franja d’edat on hi ha més fecunditat normalment és entre els 30 i 34 anys, perquè actualment la gent estudia més temps, busca feina, intenta tenir diners i després ja pensa en tenir fills.

Si miro l’any del meu naixement, segurament també passa una cosa semblant, perquè cada vegada és més normal que les mares siguin més grans quan tenen fills.

5.- Quina taxa és la idònia segons el vídeo? Per què?

Segons el vídeo, la taxa ideal és de 2,1 fills per dona.

Això és perquè si cada dona té aproximadament 2 fills, la població es manté estable i no baixa.

Si la taxa és més baixa, per exemple 1,2 o 1,3, vol dir que hi haurà menys nens i en el futur hi haurà més gent gran que jove, i això pot portar problemes com que falti gent per treballar o per pagar pensions.

I si la taxa és molt alta, la població creix massa ràpid i pot ser un problema perquè falten recursos, escoles o feina.

6.- Cara i creu: qui és? Coincideix la seva teoria? Què va predir?

Cesc, crec que el personatge és Thomas Malthus.

Ell deia que la població creix molt ràpid, però els recursos com el menjar no creixen al mateix ritme, i això pot provocar pobresa, fam i problemes socials.

En part crec que tenia raó, perquè en alguns llocs hi ha molta població i costa repartir els recursos. Però en altres llocs no ha passat tant perquè la tecnologia ha millorat molt i ara es produeix més menjar i hi ha més avanços.

Ell va predir que si la població creix massa, hi haurà manca d’aliments i problemes greus.

7.- Mirem, pensem i comentem: què ha passat aquests últims anys al teu voltant?

Cesc, jo he vist que aquests últims anys hi ha menys nens petits al meu voltant i moltes famílies tenen només 1 fill o 2 com a màxim.

També he notat que moltes persones decideixen tenir fills més tard perquè primer volen estudiar, treballar i tenir una vida estable.

A més, crec que la vida està molt cara: els pisos són cars, el menjar també, i costa trobar feina estable. Això fa que la gent tingui menys fills perquè no vol tenir més responsabilitats o perquè no s’ho pot permetre.

Per això crec que la taxa de fecunditat està baixant i cada cop hi ha més gent gran que nens.

CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

1.- Si, però quanta gent som a la Terra ?

Cesc, és molt fort pensar que ara mateix som més de 8.000 milions de persones al món. És una autèntica bogeria. Quan mires els comptadors de població en directe, cada segon neix gent i també mor gent, i en només unes hores ja han canviat les xifres moltíssim.

El que més m’ha sorprès és que, encara que avui dia la gent té menys fills que abans, la població continua creixent. Això passa perquè la gent viu molts més anys que fa segles. Abans moria molta gent jove o nens petits, i ara amb hospitals, vacunes i millor alimentació, la majoria de persones arriben a grans.

 13:55 pm 20/2/2026:

13:55 pm 21/2/2026:

Cesc, mirant aquestes dues imatges es veu molt clar com la població mundial va canviant constantment. A la primera imatge hi havia 8.276.979.195 persones al món, i a la segona ja eren 8.277.187.390. Això vol dir que en molt poc temps la població va augmentar en més de 200.000 persones. És molt fort pensar que en només una estona el número ja canvia tant.

També es veu la diferència entre naixements i morts. Per exemple, en un dels moments hi havia més de 210.000 naixements en un sol dia i unes 99.000 morts. A la segona imatge encara és més exagerat: més de 241.000 naixements en un dia i unes 113.000 morts. Com que neix més gent de la que mor, el creixement del dia és positiu (més de 100.000 persones cada dia).

Si mirem el que portem d’any, encara impressiona més: més de 18 milions de naixements i uns 8 milions de morts. Això fa que el creixement anual sigui d’uns 9 milions de persones. O sigui, en només uns mesos ja ha augmentat moltíssim la població mundial.

2.- Clica, fes un cop d'ull i cerca.

Quan vas néixer tu, Cesc, l’any 1964, al món hi havia aproximadament 3.300 milions de persones. Si ho comparem amb ara, és menys de la meitat dels que som actualment. En aquella època la població ja començava a créixer ràpidament perquè millorava la medicina, hi havia vacunes i menys mortalitat infantil. Tot i així, el món encara no estava tan ple com avui.

Quan van néixer els meus pares, el 1983, la població ja havia arribat als 4.700 milions. En menys de vint anys havia augmentat moltíssim. Això va passar perquè cada vegada hi havia millors hospitals, millor alimentació i més higiene, i per tant moria menys gent.

I quan vaig néixer jo, el 2012, ja hi havia més de 7.000 milions de persones al planeta. En uns cinquanta anys la població gairebé es va duplicar. Es nota que el segle XX va ser l’època de més creixement demogràfic. Ara el ritme és una mica més lent, però la població mundial encara continua pujant.

3.- Com sempre hi ha fórmules per calcular-la ull !!!!!

Cesc, per saber si la població d’un lloc creix o disminueix s’utilitzen dues fórmules.

La primera és el creixement natural.
Només té en compte els naixements i les defuncions.

Fórmula:
Naixements – Defuncions

Si neix més gent de la que mor, la població augmenta. Si mor més gent de la que neix, la població baixa. És el canvi “normal” de la població, sense comptar si la gent marxa o arriba d’altres països.

La segona és el creixement real.
Aquí ja es compta tot, també les migracions.

Fórmula:
(Naixements – Defuncions) + (Immigrants – Emigrants)

Aquesta és més completa, perquè pot passar que en un país neixin pocs nens, però si arriba molta immigració, la població igualment creix. O al revés, que neixi molta gent però marxi encara més.

En resum, el creixement natural és només naixements i morts, i el creixement real és el resultat final tenint en compte també la gent que entra i surt del país.

4.- Quina epidèmia es va acabar cap el 1350  ? 

Va ser la Pesta Negra. Va ser una malaltia molt greu que es va escampar per Europa cap a l’any 1350. També va afectar altres zones, però a Europa va ser especialment forta. En pocs anys van morir milions de persones, i en alguns llocs gairebé la meitat de la població. Per això es considera una de les epidèmies més greus de tota la història.

La mortalitat va començar a baixar perquè la malaltia es va anar frenant amb el temps. Moltes persones ja l’havien passat i havien desenvolupat defenses, així que era més difícil que es continués contagiant tan ràpid. També es van començar a aplicar algunes mesures, com separar els malalts de les persones sanes (quarantena) i millorar una mica la higiene, per exemple cremant la roba dels infectats. Encara que en aquella època no sabien que la malaltia la transmetien les puces de les rates, aquestes mesures van ajudar a reduir els contagis i, a poc a poc, l’epidèmia va desaparèixer.

A què es va deure el descens de la mortalitat?

El descens de la mortalitat es va deure a diverses causes. Primer, perquè amb el temps moltes persones que van sobreviure a la malaltia van desenvolupar defenses, i això feia que fos més difícil que es continués escampant tan ràpid. També perquè una gran part de la població més feble ja havia mort, i el bacteri tenia menys persones vulnerables a qui infectar.

A més, es van començar a aplicar algunes mesures com la quarantena, és a dir, separar els malalts dels sans, i millorar una mica la higiene a les ciutats. Tot i que en aquella època no sabien exactament què causava la malaltia, aquestes accions van ajudar a reduir els contagis. Per tot això, a poc a poc la mortalitat va anar baixant.

5.- Quina revolució va sorgir a Anglaterra en el segle XIX?

Què millora per fer augmentar la població?

La revolució que va sorgir a Anglaterra al segle XIX va ser la Revolució Industrial. Va començar primer a Anglaterra i després es va estendre a altres països d’Europa i del món. Va ser un canvi molt important perquè es van començar a utilitzar màquines a les fàbriques i es va passar de treballar al camp a treballar a la indústria.

Gràcies a aquesta revolució van millorar moltes coses que van fer augmentar la població. Per exemple, es produïa més menjar gràcies a noves tècniques agrícoles, hi havia millores en la medicina com les vacunes, i també es van millorar les condicions d’higiene a les ciutats (aigua potable i clavegueram). Tot això va fer que morís menys gent, sobretot nens petits, i que l’esperança de vida augmentés. Com que seguien naixent molts nens i moria menys gent, la població va créixer molt ràpidament.

6.-  Gaudeix d'aquesta pàgina i explica'm que t'ha impressionat més.

Sincerament, m’ha sorprès bastant aquesta pàgina. M’ha semblat curiosa i fins i tot divertida, però alhora també una mica preocupant, perquè impressiona que una pàgina d’internet pugui calcular aproximadament els anys que et queden de vida i donar-te tantes dades sobre tu. Encara que saps que és només una estimació, et fa pensar bastant.

La veritat és que m’esperava durar bastants anys, sobretot amb tot el que intento fer per mantenir-me sana, com menjar bé, fer esport i cuidar-me. Suposo que aquesta seria la “recompensa” de portar un estil de vida saludable. Tot i així, crec que no es pot saber exactament quant viurà una persona, perquè hi ha molts factors que no es poden controlar.

DENSITAT de POBLACIÓ

1.- VEIENT  LA IMATGE SABRIES FER-NE UNA DEFINICIÓ ?

Cesc, mirant la imatge he descobert una cosa interessant sobre la densitat de població. La densitat de població és la quantitat de persones que viuen en un lloc comparada amb l’espai que té aquell lloc. Això vol dir que no només importa quanta gent hi viu, sinó també el territori que ocupa.

Per exemple, si en un lloc hi viuen moltes persones però el territori és petit, la densitat serà molt alta. En canvi, si el territori és molt gran i hi viu poca gent, la densitat serà baixa.

També he après que per calcular la densitat de població es divideix la població total entre la superfície del territori. El resultat s’expressa normalment en habitants per quilòmetre quadrat.

2.-  QUINA CREUS QUE ÉS LA CIUTAT MÉS DENSAMENT POBLADA  AQUÍ A CATALUNYA? 

Cesc, per respondre aquesta pregunta he mirat un vídeo sobre les ciutats més densament poblades de Catalunya i he descobert una cosa molt interessant. La ciutat amb més densitat de població és L'Hospitalet de Llobregat.

Aquesta ciutat està molt a prop de Barcelona i forma part de l’àrea metropolitana. Tot i que Barcelona és més gran i té més habitants en total, L’Hospitalet és molt més petit de superfície però hi viu molta gent.

Per això hi ha molts blocs de pisos i edificis alts. Moltes persones viuen molt a prop unes de les altres, i això fa que la densitat de població sigui molt alta.

Una cosa que m’ha sorprès, Cesc, és que L’Hospitalet és una de les ciutats amb més densitat de població de tot Europa. Això passa perquè és una ciutat molt urbanitzada i amb molts edificis.

3.-  SI VOLGUÉS QUE NO EM TROBESSIN MAI, A QUIN CONTINENT  M'AMAGARIA ?

Cesc, mirant el mapa de la imatge he vist que hi ha continents amb molta densitat de població i altres amb molt poca.

Per exemple Asia és el continent amb més densitat de població perquè hi viuen milers de milions de persones. Allà hi ha països molt poblats com la Xina o l’Índia.

En canvi, Oceania té una densitat molt baixa. Això passa perquè hi ha territoris molt grans amb molt poca població, com deserts o illes amb poca gent.

Per això crec que si volgués amagar-me en un lloc on gairebé no em trobessin, m’amagaria en algun lloc d’Oceania o fins i tot a Antarctica.

4.-QUINES DEUEN  SER LES COMARQUES MÉS DENSAMENT POBLADES I MENYS ?

Cesc, aquesta pregunta també l’he buscat una mica i també he preguntat als meus pares.

Per exemple, una de les comarques més poblades és el Barcelonès. En aquesta comarca hi ha ciutats molt grans com Barcelona, L'Hospitalet de Llobregat, Badalona o Santa Coloma de Gramenet. Com que hi viu molta gent i l’espai no és molt gran, la densitat de població és molt alta.

Una altra comarca amb molta densitat és el Vallès Occidental. En aquesta comarca hi ha ciutats importants com Sabadell i Terrassa. També hi ha moltes empreses, indústries i bones connexions de transport amb Barcelona. Per això molta gent viu en aquesta comarca i cada vegada creix més.

En canvi, Cesc, crec que les comarques menys poblades solen ser les que estan a zones de muntanya. En aquests llocs el territori és més difícil perquè hi ha moltes muntanyes i els pobles solen ser petits.

Per exemple el Pallars Sobirà és una comarca amb molt poca densitat de població. Allà hi ha molts pobles petits i grans espais naturals. També és una zona molt coneguda pels Pirineus i per la natura.

Una altra comarca amb poca població és l’Alta Ribagorça. Aquesta comarca també està als Pirineus i té moltes muntanyes. Per això hi ha menys ciutats grans i menys habitants.

Crec que la diferència entre aquestes comarques és que a les zones amb ciutats grans hi ha més oportunitats de feina i més serveis, mentre que a les zones de muntanya hi ha més natura però menys població.

5.- EL MODEL " OU FERRAT "

Cesc, mirant el mapa he intentat entendre millor el model de l’ou ferrat. 

En el mapa es veu que les zones més fosques són les que tenen més densitat de població, és a dir, on hi viu molta gent en poc espai. En canvi, les zones grogues tenen menys densitat, perquè hi viu poca gent o el territori és molt gran.

Això passa perquè la població no està repartida igual per tot el territori. Hi ha zones on la gent es concentra molt, sobretot a les ciutats o a les zones amb més feina i serveis. En canvi, hi ha altres zones on hi ha pobles petits o molta natura i per això hi viu menys gent.

Crec que per això es diu el model de l’ou ferrat, perquè si mires el mapa sembla una mica com un ou: hi ha una part més concentrada (com el rovell) on hi ha molta població, i al voltant hi ha zones amb menys població (com la clara).

QUINS FACTORS HUMANS I FÍSICS INFLUEIXEN

Els factors físics són coses de la natura que fan que la gent visqui més en uns llocs que en altres.

• El relleu: la gent prefereix viure en zones planes, perquè és més fàcil construir cases, carreteres i ciutats. A les muntanyes és més difícil i per això hi viu menys gent.

• La costa: molta gent prefereix viure a prop del mar, perquè el clima és millor i també hi ha turisme i més activitats.

• El clima: si el clima és agradable i no fa ni molt fred ni molta calor, és més fàcil que la gent vulgui viure allà.

• L’aigua: viure a prop de rius o del mar és important perquè l’aigua és necessària per viure i per moltes activitats.

Els factors humans són coses que fan les persones i que també influeixen on viu la població.

• La feina: molta gent va a viure a les ciutats perquè hi ha més treball.

• Les empreses i indústries: quan hi ha moltes empreses o fàbriques, la població acostuma a créixer.

• Els transports: si hi ha carreteres, trens o autobusos és més fàcil moure’s i viure en aquell lloc.

• Els serveis: hospitals, escoles, universitats, botigues i altres serveis també fan que molta gent prefereixi viure en aquestes zones.

Cesc, també he vist que molta població es concentra a la costa i a les zones planes, mentre que a les zones de muntanya hi viu menys gent. També ho vaig comentar amb els meus pares i em van dir que és normal, perquè a la costa hi ha més feina, turisme i ciutats grans.

6.- I SI CALCULEM LA DENSITAT DELS NOSTRES BARRIS ?

Cesc, per fer aquest exercici primer he buscat la fórmula de la densitat de població per assegurar-me que ho feia bé. He vist que la fórmula és:

densitat = població ÷ superfície

Això vol dir que hem de dividir el nombre d’habitants entre la superfície del barri.

Jo he intentat entendre com es feia i després he utilitzat una IA perquè m’ajudés a calcular-ho més ràpid i comprovar que els resultats estaven bé.

Els resultats són aquests:

• Part Alta → 3.500 ÷ 0,7 = 5.000 hab/km²

• Eixample Nord → 9.000 ÷ 0,6 = 15.000 hab/km²

• Eixample Sud → 16.500 ÷ 1,2 = 13.750 hab/km²

• Barris Marítims → 5.500 ÷ 1,5 = 3.667 hab/km²

• Torreforta → 22.000 ÷ 2,5 = 8.800 hab/km²

• Campclar-Bonavista → 26.000 ÷ 3,5 = 7.429 hab/km²

• Sant Pere i Sant Pau → 16.500 ÷ 1,8 = 9.167 hab/km²

• Sant Salvador → 7.500 ÷ 1,4 = 5.357 hab/km²

• Llevant → 16.000 ÷ 12 = 1.333 hab/km²

Cesc, mirant aquests resultats crec que Eixample Nord és el barri amb més densitat, perquè hi viu molta gent en molt poc espai.

En canvi Llevant és el barri amb menys densitat, perquè és una zona molt gran i les cases estan més separades.

També ho he comentat amb els meus pares i m’han dit que això passa molt sovint: els barris amb molts blocs de pisos tenen més densitat de població, mentre que els barris amb cases o urbanitzacions tenen menys densitat perquè hi ha més espai entre les cases.

Cesc: a vegades quan passes per un barri sembla que hi hagi molta gent, però en realitat la densitat pot ser menor si el barri és molt gran.

7.- I SI BUSQUEM UNA IMATGE DE TORREFORTA I UNA ALTRA DE LLEVANT ?

Cesc, per aquesta pregunta he buscat imatges satèl·lit per comparar com es veuen aquestes zones des de dalt. També he buscat una mica d’informació sobre quan van començar a créixer més en població per entendre per què són diferents.

TORREFORTA:

A la imatge de Torreforta es veuen molts blocs de pisos junts i carrers bastant compactes. Això vol dir que en poc espai hi ha molts edificis i per tant hi viu molta gent.

He buscat una mica d’informació i he vist que la majoria d’edificis del barri es van construir entre els anys 1970 i 1979, quan Tarragona va créixer molt perquè arribava gent a treballar a la indústria de la zona.

Per això Torreforta és un barri amb bastanta densitat de població, ja que hi ha molts blocs d’habitatges.

LLEVANT:

En canvi, a la zona de Urbanitzacions de Llevant quan mires les imatges es veu una cosa molt diferent.

Hi ha cases més separades, urbanitzacions, zones verdes i també la costa a prop. No hi ha tants blocs de pisos com a Torreforta.

Aquesta zona s’ha desenvolupat més com a zona residencial amb cases i urbanitzacions, per això la població està més repartida i la densitat és més baixa.

Comparació:

Cesc, comparant les imatges crec que es veu molt clar:

• Torreforta: molts blocs de pisos junts → més densitat de població

• Llevant: cases separades i urbanitzacions → menys densitat de població

També he descobert que molts barris de ponent de Tarragona, com Torreforta, van créixer molt als anys 70, mentre que zones com Llevant s’han desenvolupat més com a zones residencials tranquil·les i amb més espai.